MEMÒRIA DE LA NOVA REGULACIÓ RELATIVA A L’ ORDENANÇA FISCAL DEL RECÀRREC SOBRE L’ IBI DELS IMMOBLES DESOCUPATS AMB CARÀCTER PERMANENT.

Antecedents:

El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals preveu, en el seu article 72.4, la possibilitat de que els ajuntaments puguin exigir un recàrrec de fins el 50 per 100 de la quota líquida de l’IBI en aquells immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent. No obstant, dita possibilitat era inaplicable degut a que els requisits per a exigir dit recàrrec s’havien de determinar reglamentàriament.

La Llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer (BOE 5-3-2019) desenvolupa, de forma molt genèrica, els requisits per a establir dit recàrrec.

Així s’indica que un immoble tindrà la consideració de desocupat amb caràcter permanent quan aquest estigui desocupat d’acord amb el que estableixi la corresponent normativa sectorial de l’habitatge, autonòmica o estatal, amb rang de llei, i d’acord amb els requisits, mitjans de prova i procediment que s’estableixi en la corresponent ordenança fiscal.

En el nostre cas, la normativa autonòmica, es a dir les lleis 18/2007, de 28 de desembre, de dret a l’habitatge de Catalunya i 14/2015, de 21 de juliol, de l’impost sobre habitatges buits, determinen la consideració d’immoble desocupat així com el tràmit d’audiència a l’interessat (procediment a seguir) i els mitjans d’acreditació utilitzats per l’Ajuntament per determinar un immoble com a desocupat amb caràcter permanent.

Problemes que es pretén solucionar amb la iniciativa:

L’habitatge és una de les preocupacions més importants per a la ciutadania catalana, que veu com d’anys ençà els preus d’aquest bé de primera necessitat han augmentat molt pel damunt del seu salari, cosa que obliga les famílies –en el millor dels casos– a endeutar-se fins a límits que posen en perill llur capacitat de consum, amb terminis d’amortització dels préstecs cada cop més llargs i subjectes als riscos i les incerteses davant canvis futurs, ja siguin laborals, familiars o de tipus d’interès. L’oferta d’habitatges de lloguer és manifestament insuficient o no és competitiva, atès que les rendes són elevades en comparació amb les quotes hipotecàries a llarg termini. En conseqüència, cada cop més els sectors socials sensibles, com els joves, la gent gran, els immigrants i les persones en situació de risc, pateixen situacions d’exclusió del dret a l’habitatge.

Actualment concorren dins el mercat de l’habitatge, d’una banda, una forta demanda social i per altra un important stock d’habitatges buits que no s’ofereixen i que perjudica greument el dret dels ciutadans a l’accés a l’habitatge. Correspon als poders públics promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents perquè el dret de les persones a un habitatge sigui efectiu. En aquest sentit, es fa necessària l’adopció de mesures dirigides a atendre les dificultats per accedir a un habitatge per aconseguir que els habitatges desocupats injustificadament es reincorporin al mercat immobiliari.

Necessitat i oportunitat de la seva aprovació:

La Llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer en el seu Títol IVMesures econòmiques i fiscals en matèria d’habitatge i lloguer- modifica l’article 72.4 del Text Refós de la llei d’hisendes locals que ja establia la possibilitat de que els ajuntaments puguin exigir un recàrrec de fins el 50 per 100 de la quota líquida de l’IBI en aquells immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent i determina que aquest recàrrec que s’exigirà als subjectes passius del tribut es meritara el 31 de desembre i es liquidarà anualment pels ajuntaments un cop constatada la desocupació de l’immoble d’acord amb la corresponent normativa sectorial d’ habitatge, autonòmica o estatal i conforme als requisits, mitjans de prova i procediment que estableixi l’ordenança fiscal.

És necessari , doncs, portar a terme un desenvolupament reglamentari que detalli i concreti diferents aspectes de les matèries regulades aprovant a tal efecte la corresponent ordenança fiscal.

Objectius de la norma:

Amb aquesta nova ordenança fiscal es pretén detallar i concretar aspectes com:

1.- Definició d’immoble residencial desocupat amb caràcter permanent. Remissió a la normativa autonòmica catalana. Desocupació almenys durant dos anys.

2.- Còmputs de terminis. Inici, interrupcions i causes justificades de desocupació d’un habitatge.

3.- Gestionar un registre municipal d’immobles desocupats amb caràcter permanent.

4.- Establir el procediment administratiu per tal de declarar, per l’Ajuntament, un immoble com a desocupat amb caràcter permanent.

5.- Acreditament del recàrrec.

6. Percentatge d’aplicació sobre la quota líquida de l’IBI de l’any en que es meriti el recàrrec.

Possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores:

L’article 4.1, paràgrafs a) i b), de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, reconeix als Ajuntaments les potestats reglamentària i tributària; és a dir, la capacitat de desenvolupar, dins l’àmbit de les seves competències, allò que disposi la normativa estatal o autonòmica així com la possibilitat d’imposar tributs municipals.

S’entén doncs que l’aprovació de l’ordenança fiscal per l’aplicació del recàrrec sobre l’ IBI dels immobles d’ús residencial que es troben desocupats amb caràcter permanent per part de l’Ajuntament d’Esparreguera és la solució més adequada per a fer front als problemes previstos en aquesta memòria.